Abans de tot, avisar que no s'hi val a riure del estropici que explicaré...
Dit això, dir que avui dimarts he convidat a uns col.legues de la DCU a sopar i volia fer un sopar "tipic de la terra", perquè assaborissin les delicies de la mediterrania, que tant poc abunden aqui... i i dic, calla, els hi faràs un sopar de "tapeo" que es chuparan els dits, o sigui braves, pintxos, musclos, sepia... etc i MANDONGUILLES!
Vaig fer una llista de la compra i ahir vaig anar a comprar. Tot be fins arribar a les mandonguilles. Resulta que aqui no s'estila el tema, i no en pots comprar als supers com allà. Però vaig pensar, doncs compraré tots els ingredients i per internet em faré amb la recepta... primer error! Jo sempre les habia comprat fetes al mercadona i quan em ficaba una mandonguilla a la boca , ni pensaba que es un treball creatiu important el que hi ha darrera... A partir d'ara me les miraré amb ulls d'admiració pel creador.. (per cert, la meva mare fa les millors del mon....hehehe).
Doncs be, amb tots els infredients (carn picada, ou...etc) arribo a casa i dic, mira , avui soparem mandonguilles i així ja les tindré fetes per dema... si!
Començo a barrejar els ingredients ingredients amb una forquilla però vaig veure que ho habia de fer com deia a la recepta, amb les mans (netes clar) que es una pocada supina. Quan portaba 5 minuts barrejant i la cosa pintaba bé, vaig girarar el cap i va apareixer en el meu camp de visió la maquina terrible. Una liquadora!
La maquina infernal!
De vegades em penso que soc mes llest del que realment soc i vaig pensar, si amb les mans estic 10 minuts amb la liquadora estaré 1 minut... tot ben barrejat. Segon error!!!
Ara mateix em sembla una gran bestiesa, pero en aquell moment em va semblar coherent, fins i tot em sembla recordar que en algun anunci del teletienda, feien servir aquestes maquines infernals per fer massa de pizza (deliri temporal).
El fet es que vaig possar tota aquella plasta en la liquadora amb una tranquilitat espasmosa i zas... a maxima potència (de 0 a 5, el 5). Quan encara no portaba ni mig minuts allo barrinant, em donaba la sensació que la massa cada cop era menys compacte. Llavors em va venir al cap el tercer error, "li falta farina". Vinga ficar farina i allo a donar voltes...
Mare meva que en faig d'això ara!
Quan portaba 15 minuts ficant de tot allà ve un de la casa que no podia veure la tele pel soroll de la maquina que demanaba aixili i em diu "que fas?" i l'esclat a riure quan vaig dir mandonguilles es va sentir des de l'altra punta de la illa...
Oita quin bunyol!!!!
"Pero si això es fa amb les mans!!!, matuser", diu. Total, vaig treure allo de la liquadora, enganxat per tot arreu amb consistència d'alguna cosa escatologica i dic, i ara que en faig de 2 kilos d'aquest fato... i em van dir que la unica forma d'arreglar allò era o llençar-ho i començar de cero o ficar encara mes farina...
Total, vaig decidir per la segona i en cas de no funcionar, les braves estarien delicioses... jejeje
Al cap de mitja hora mes d'amassar sense parar i tenir les mans com si les hagués ficat en un femer, va sortir això, una megamandonguilla, amb una consistència extranya, mai vista fins aquell moment. Jo vaig pensar,dolent no pot estar, perquè es carn, farina, ou i no se quantes coses mes li vaig fotrem però cap dolenta... i vaig fer un cistell de boletes amb allo, que mes que mandonguilles semblavesn lioneses enfarinades.
Després de fregir-ne 4 o 5 i portar-les a la taula, la cara dels comensals va ser un poema. Els de la casa, seran alemanys, serna irladesos, seran chinos, però no son estupids i l'instint de supervivencia va fer que tots fesin un nas d'ensumamerdes nomes veure-les... Però des d'aqui vull agrair que les van tarstar i el resultat era una mandonguilla, amb el gust de mandonguilla enfarinada i fregida, amb textura de croqueta de pollastre (tot i que la carn era de vedella).
El catxondeo, les "carcajades" i les llagrimes de riure del meu monumental ridicul intent de cuiner de "tapeo" van ser petites... Resulta que a 5 minuts de casa hi ha una residencia d'avis i van apreixer comentaris com "sempre podem combidar als avis que no tenen dents de la residencia" o "segur que per jugar a tenis van de conya", doncs son com pilotes.
La resta, que es algo entre semblant entre lioneses i bunyols de vent, a quedat confinat a la nevera i les faré avui. Ja veure'm com surten, però si algu no li agraden o apareixen unes mandoguilles realment extranyes, ja tinc la quartada i puc dir que es un menjar molt tipic d'una petita zona de catalunya... una recepta d'una iaia... que això dona glamour (i salva el cul...).
Desgràcies d'un creatiu aventures....
Han estat dos mesos i mig en que tothom amb qui he parlat em diu, "deus haber apres molt angles" i si, he millorat el meu anglès, però valoro molt més, moltes altres coses que he aprés en viure en un país com Irlanda, la gent que he conegut, les fiferents maneres de fer i les sensacions i emocions que he tingut amb el munt d'experiències viscudes, que tot i que en el blog sembles que tot el dia estaba de festa i bebent Guiness, també he viscut situacions que tot i ser dures , com escaldar-me les mans amb les aixetes dobles o tenir que menjar-me alguna cosa que podia haber sigt una mandonguilla (es broma), que crec que m'han fet creixer molt com a persona...
