Visita de l'Albert!!!

Aquest cap de setmana va venir a visitar-me l'Albert Herrero, un amic de Granollers amb el que em viscut moltes batalletes plegats. El vol va arribar tard, però no tant com per anar a fer una pinta a Temple Bar. El dissabte al mati ens vam llevar dora i vam anar a fer un brunch (l'esmorçar / dinar de tota la vida d'allà que aqui en diuen així...) a un lloc molt bonic que hi ha al costat del riu, a prop del passeig maritim. Un cop fet un esmorçar a la Irlandesa , amb saltsitches, bacon...etc (em posaré com un tuixo si segueixo amb aquest ritme...) vam anar a visitar la fabria de la Guiness, tota una insitucio aqui a Irlanda. No es pot venir a Irlanda i no visitar la fabrica, o com a minim fer una pinta...

Malauradament, l'Albert va tenir que marxar de forma inesperada per un imprevist personal. Tot i això, des d'aquí vull-li agrair el temps que va estar amb nosaltres i lo bé que ens ho vam passar plegats.

Per cert, tornant de l'aeroport, a 5 minuts de la casa on visc, em vaig parar a posar... bezina anaba a dir, però en realitat va amb gasoil el meu cotxe...jejeje costums. Doncs això, em vaig parar a la bezinera d'una cadena irlandesa i no només em van saltar els ulls un altre cop pel fetde que la benzina es si fa no fa el mateix preu que alla, quan els sous son molt superiors , sino que a sota, en lletres ben grosses posaba "proud to be irish" o digui "orgullosos de ser irlandesos"... Us imagineu a Catalunya que posesin a les benzineres petrocat amb lletres ben grosses alguna cosa com "orgullosos de ser de la ceba" o millor encara ... "orgullo ejpañol" a les españoles...Uix... crec que es millor deixar-ho tal i com esta... Repsol a seques...

cap a Dublin i traca final

Avui divedres tornem cap a Dublin, despres de la ruta pel nord de Irlanda. Hem dormit en un B&B un altre cop. Aquest cop a Sligo. Una casa molt i molt maca enmig del no res, amb el mateix perfil de dona que el regentaba, pero aquest cop ha estat mes divertit que els cops anteriors. A mes de la dona hi habia una filla i la neta, d'uns 35 anys i 2 respectivament. Arribem ens donen l´habitacio amb unes vistes molt maques i un full amb el que habiem d'escollir per esmorcar el dia seguent. La dona molt agradable i simpatica. Anem a l'habitacio i un cop feta la tria hem dirigeixo a la cuina que es on era ella sola. I ara ve la bona! Me la trobo al cap de 20 minuts d'haber-me donat la clau de l'habitacio, completamnt borratxa i parlant-me com si ens coneixesim de tota la vida.... "No problem, no problem..." no paraba de dir. Amb un alé d'alcohol per tombar a un elefant i parlant-me un pam de la cara. Impressionant! Li dono el paper i m'en torno a l'habitacio. Sorprenent veure una dona de mes de 60 anys completamnt borratxa quan feia 20 minuts estaba completament serena. I eren les 9 del vespre, amb la filla i la neta per alla...

Al dia següent ho vig entendre tot. Al esmorcar al menjador, es usual veure fotos de la familia, doncs al cap i a la fi, es casa seva. Doncs el veure deu venir de familia en aquesta casa, perque com a orgull familiar tenen la foto d'un nen domint (no se a causa de que) amb un got de cervesa a mig omplir ales mans. Tot aixo al costat d'una nina amb un vestit de faralaes... Us juro que no es un montatge! completament alucinant. Pero el mes alucinant es que la que ens preparaba l'esmorcar era la mateixa dona, mes fresca que una rosa, i preguntant-me coses que ja li habia dit ahir... no senrecordaba de res! Per cet, l'esmorcar a base de salsitches, bacon...etc un altre cop. La setmana que ve, amanida tota la setmana.

Percert, des de la finestra de la casa es veu el mar a un km. Tant la casa com les vistes, com la dona (extranya, pero simpatica), com agradables.

Ara estem de cami a Dublin, despres d'haber vist mes de 50 cliniques i aquesta nit tinc visites. L'Albert Herrero, un amic de Granollers ve a passar el cap de setmana.

Nord d'Irlanda

Tota aquesta setmana estic visitant cliniques i hospitals al nord de irlanda, que no irlanda del nord. Al cap de sentir-me 1000 vegades la correccio he apres que no es el amtix. Irlanda del nord es la part d'irlanda regentada pels anglesos i el nord de irlanda es la part del nord de la illa... ahhhh.... Doncs el fet es que estic per aqui dalt de tot, a culandia (el cul del mon) i dormint a Bed and breakfast, cosa que resulta molt acollidora economica. En el primer vaig coneixer una dona gran que el regentaba molt simpatica, rossa, d'uns 65 anys i amb un pentinat digne d'un concurs de laques, que ens va preparar un "irish breakfast" per esmorcar, que es tracta hi hagi molta carn, ous, bacon...etc, el perfecte per tornar-te al llit a dormir fins les 12. Ho podeu veure en la foto com era l'esmorcar. Tot i aixo, bonissim i no vam deixar res...

En el segon b&b em vaig trobar una senyora gran que el regentaba que semblava un clon de la primera i l'esmorcar tres quarts del mateix. Acabo d'aribar al tercer B&B i la duenya es una senyora d'uns 65 anys,molt simpatica...etc. Tots els b&b semblen regentats pel mateix perfil de dones... curios si mes no. Intueixo que hi haura dema per esmorcar... Tot i aixo estic veient uns paisatgs impressionants i avui dormo a Letterkenny, una bonica ciutat al ben cap nord de la illa.

Per cert, he anat a sopar a un lloc al costat del B&B i al sortit hi habia una esglesia (aqui a irlanda hi ha una cada 50 metres com a minim), doncs aqui, aquest tema es sagrat, un altre salt d'ulls!!! Jo em preguntaba com es que l'esglesia te tant de poder en la societat irlandesa, incidint amb molta forca en la politica i presa de decisions importants a nivell nacional. Doncs crec que tinc una pista. A la porta de l'esglesia... PATAM... un cartell impresionant que dia "pel gol perfecte, segueix a Jesus"... au i es queden tant panxos. Com podem pescar mes creients? Doncs amb l'esport que mes adeptes hi ha a europa, EL FUTBOL!!! Ai si a can barca veuen aixo, tots de pet cap a l'esglesia, amb perdo dels cules... Renova't o more't deuen pensar... (amb perdo un altre cop). Impresionant de debo!!!

aixetes i demes

Resulta que aqui a Irlanda a TOTS els lavabos, siguin publics o privats hi ha dues aixetes, una per l'aigua calenta i una altra per la freda, de tal manera que s'aseguren de que mai l'aigua estigui al gust d'un. La calenta t'escaldes les mans i la freda te les deixa tiesas. Estic intentant aprendre com ho fan ells observant de reull als lavabos publics i crec que es anar tantejant una i l'latre , de tal forma que quan tens les mans ben vermelles de calentes les fots sota el raig gelat i el salt d'ulls esta assegurat.

Per cert, he fet una amiga que cada dia em ve a despertar cada mati, i me la trobo cada dia quan obro els ulls a la capçalera del llit. Us deixo una foto perque ja som intims.

r cert, del regne animal no nomes he fet amistats amb aracnids, sino tambe amb altres especies mes sociables...

Se'm va llançar sense compasio al veure que tenia un cacauet a la ma