Cap de setmana i Duff

Aquest capdesetmana he estat força actiu. El divendres vaig estar preparant el training de dissabte a la UCD. Tot el dissabte vaig estar fent el training al projecte sobre malalts amb esquizofrenia. Es un projecte que estudia els efectes d'ajudar a socialitzar les persones amb aquest tipus de transorn en l'evolucio de la malaltia. Molt interesant.

El dissabte per la nit necessitava desconectar una mica i vaig anar a la festa que va preparar el Marc i el Xavi, dos catalans i cosins, que viuen aqui a Dublin i han agafat un pis per ells dos. Per celebrar-ho van decidir fer una festa. Va estar molt be i molta gent, però a partir de les 12 (portava des de les 6 dempeus) el meu cos va decidir que ja era hora de descansar i després de fer uns riures i compartir moments de festa amb els CAD vaig decidir tornar a casa. Abans de res, dir una cosa que em va sorprendre el dissabte a la nit. Se m'acosta un company del Marc amb una cervessa marca DUFF a les mans i em diu, "has vist, estic bebent la mateixa cervessa que el Homer Simson". I es que algun oportunista ha trobat la forma de comercialitzar la cervesa Duff (Duff Beer), cervesa que veu el homer simpson. En principi , en la serie era una marca fictícia, però ara ja no, doncs el passat estiu de 2008 es va començar a comercialitzar per mig món. Si per alguna cosa es conegut el pare dels Simpsons és per la affició que té a engullir cervesa com si d'aigua es tractes. La seva preferida és Duff. En la sèrie és només una paròdia de la cervesa produïda en massa als Estats Units: de baixa qualitat, barata i anunciada ostentosament i per onsevulla. El nom de la cervesa prové probablement de la paraula "Duff", que s'utilitza en argot per a al·ludir al cul d'algú, amb connotació de mandra i obesitat deguda a la ingesta d'alcohol i la manera de vida sedentari. També pot tenir a veure amb l'adjectiu "duff," que s'utilitza en l'anglès per a expressar la idea de "defectuós" o "inútil". A més pot també ser presa com una paròdia de "Bud" com coneixen els nord-americans a la seva cervesa "Budweiser". Sigui com sigui vaig tenir una a les mans i em va fer gràcia fer-li una foto, doncs els Simpson m'han ensenyat moltes coses des de la meva adolescencia, dibuixos per adults més que per infants.

Feliç Dia de Sant Jordi

Avui és el dia de Sant Jordi, dia important pels Catalans, sobretot si vius a l'estranger que a nivell personal, e m'ha despertat (encara més) el sentiment patriotic. Avui és tradició a Catalunya regalar una rosa i un llibre. La tradició de la rosa i el llibre és molt antiga i està molt arrelada en tota la societat i en totes les edats. Les dones reben una rosa de la seva estimat i ells són recompensats amb un llibre. No obstant això, és usual regalar la rosa i el llibre a totes aquelles persones que vols. La tradició del llibre crec que ve en commemoració de la mort de dues grans plomes de la Història de la Literatura: Miguel de Cervantes i William Shakespeare. De fet, en 1955 la Unesco va declarar aquest dia com del Dia del Llibre. La història de la rosa està envoltada per una aurèola de romanticisme que la fa molt especial. Sens dubte, pels Catalans és un dels dies més bonics de l'any, encara que estiguis a Irlanda. Tant és així que avui per la tarda ens reunirem amb els CAD per regalar-nos llibres i roses entre nosaltres, la qual cosa em fa molta ilusió.

Per a tots/es una rosa i que passeu feliç dia de Sant Jordi!

On visc (2a part)

En aquest blog ja he presentat casa meva. Ara us vull presentar el poble on visc. Es diu Skerries i és un petit poble de pescadors al nord de Dublin a 25 minuts conduint del centre. Aquí som dels que diem: "anem a la ciutat" .

Té un port, una platja (no com les de calella, tot s'ha de dir), 3 carrers principals (o 2 i mig segons es miri), una esglesia que podeu veure a l'esquerra d'aquest text (això que no falti a Irlanda), una biblioteca, uns quan restaurants, pubs per parar un carro (això tampoc els hi pot faltar a Irlanda) i 3 molins de vent. Si si, molins de vent, com els del Don Quixot! Son tres molins de no se quin segle, que ve gent de tota Irlanda a veure'ls. Jo, si voleu que us digui la veritat només els he vist per fora (es poden visitar per dindre, fan exposicion i concerts fins i tot). Paso cada dia quan vaig cap a Dublin per davant amb el cotxe. Si, son 3 molins monumentals i molt ben cuidats, però a mi, i perdoneu la ignorància em semblen 3 molins de vent normals, com els que hi ha al mig de la manxa i la liturgia Espanyola a reduït a restaurants, botigues o simplement els ha deixat envellir amb el temps.

Els "super"- molins

El port.

La platja

Sigui com sigui aquest és el poble on visc i dir que, al setembre, quan em vaig apareixerper aqui, no sabia si em podria adaptar, lluny de el bullici de la ciutat, amb la vida amb ritme totalment diferent i lluny també de centres comercials i tota mena de luxes artificials. Però ara, al cap de gairebé set mesos d'estar per aquí, he trobat en Skerries el saber gaudir de la bellesa natural que inunda aquest poblet, de les converses tranquiles de pub, de les extraordinàries postes de sol que tenim (això quan no plou que a l'hivern es casi mai) i de un ritme de vida que s'agrareix. Per altra banda, ara es comencen allargar els dies. A l'hivern no surt el sol fins les 9 pasades i a les 4 de la tarda es negra nit. Però a partir del febrer-març els dies son molt més llargs que a Catalunya, arriban a l'estiu que fins a quarts de dotze tenim claror. És com una explossió de natura després de l'aletargament invernal. Aquí el cicle de les plantes floreix dos cops cada any, donades les hores de sol. Tots els arbres ja han florit un cop i ara estan preparant-se per tornar-ho a fer. Per mi,la millor epoca per visitar Irlanda és justament ara, ades de finals d'Abril fins a finals de Juny.

Tot i això tenim gairebé de tot i com he dit, estem a 25 minuts del centre de Dublin, de les grans superficies, els exercits de ninotets Irlandesos amb barba pelroja de suvenirs, els megapubs on tot sembla esta posat com si fos atrezzo i de quansevol cosa que poguem necessitat. Tot i això, no sembla que estiguem a un cop de cotxe de la gran urbe que és Dublin, doncs Skerries semba viure aliè a això.

Diumenge al NAC

Ahir diumenge vaig decidir anar a nadar una mica al NAC (National Aquatic Cener), que és un centre aquatic on hi ha diverses piscines des de la Olimpica, fins als tubugans i els jacuzzis.

Jo després de fer unes quantes piscines amunt i avall (una mica monoton si que és...) ja vaig tenir prou i em vaig dedicar a passejar-me pels jacussis i dutxes de pressió, sortint del lloc més tou i suau que un "osito de peluche".

Per altra banda tenen les instalacions completament adaptades per personones amb mobilitat reduïda, amb rampes i dutxes que fan l'estada més agradable per tothom. Per acabar-ho de arodonir, dir que la gent que gestionen el centre van ser molt atents i sensibles, ensenyant-me totes les instalacions.

Al cap de unes hores alla dins, quan ja tenia els dits més arrugats que les olives cordobeses, vaig decidir que ja en tenia prou i després de fer un descents pels tubugants pirates (no em vaig poder resisitir..jejeje) vaig tornar cap a casa.

trucada (in)esperada

L'altre dia vaig rebre una trucada que ja donava per perduda però que em va omplir d'alegria i orgull. 9 del matí, sona el telèfon i es tracta del assistent de recerca de la facultat de Psicologia de la UCD (University College of Dublin). Fa 3 mesos o més vaig anar a una entrevista per colaborar en un projecte de recerca sobre socialització de persones amb trastorns mentats greus. Vaig fer la entrevista i creia que havia anat bé però no em van trucar més (com moltes que he fet per aquí per altra banda).

Però l'altre dia vaig rebre la trucada i em van dir que m'havien agafat. Per mi és un motiu de satisfació personal que hagin confiat en mi per aquest projecte, en un lloc com Irlanda, amb una altra llengua i amb una altra forma de traballar totalment diferent i innovadora per mi.

Del prjecte haig de dir que no se gaire encara, només això que he comentat i no gaire més. A finals d'aquest més començo el training que ja aniré comentant. Estic molt content i amb ganes de començar.

També dir que estaré en aquest projecte gràcies a la Nereko, una psicòloga del Pais Basc que viu i treballa aquí que em va recomanar el projecte, que des d'aquí dono les gràcies.

Setmana Santa a Andalusia

Després de dies de lluita amb la web de ryanair he trobat un bitllet per anar a veure el meu amic Oscar Mora a Andalusia i familia a Andalusia aquest dies de setmana santa, via madrid. El problema es que tothom vol anar a andalusia per SS i tothom vol llogar un cotxe per perdre's pel mig de les oliveres i despertant-se uns dies abans es com una mission impossible. Sigui com sigui vam el divendres a les 3 del mati em llevava per agafar un avió dels amics venpacaquetevamosacobrarporrespirarryanair.com amb destinació Arjona, un bonic i pintoresc poble de la porvincia de Jaen, on viu el meu amic Oscar va anar a viure deu fer cosa ja de 4 anys, amb la seva dona Anabel i la seva filla Maria.

Jo no havia estat mai a Andalusia per SS i la veritat es que a part de molt impressionant pel tema religió, es molt maco. Les procesons son dignes de veure, encara que no siguis creient. Es un espectacle meticulosament sincronitzat. Nosaltres vam veure les del poble, que encara son més autèntiques i no tant massificades com la del divendres per la tarda a Madrid, que va ser una vertadera bogeria de gent.

El dia següent vam anar a dinar al Parral, un bonic restaurant al boral de la carretera de la Verge i sorpresa per nosaltres que hi havia una romeria que es fa cada 100 ANYS per anar a buscar la verge 30 km montanya amunt i baixar-la fins Andujar. Doncs nosaltres no vam voler ser menys i després de dinar amb les dues copes de vi entre pit i espatlla i desde la terraseta que veiem tots els peregrins pujar amb bastons cap a buscar la virgen de la cabeza, ens vam veure valents per anar uns kms carretera amunt a esperar veure baixar la peregrinació. Poc sabiem el que ens esperava. Després de caminar uns 5 km, amb la llengua com un paper de vidre i els efectes del vi menguats, vam decidir parar a un boral a esperar que vingues, tot fent companyia als dos avis que esperàven llestament amb el seu refrigeri sentats davant del cotxe.Pues no va trigar. Després de 3 hores d'espera veiem apareixer una marabunta de gent que venia desde 25 km amunt caminat davant la comitiva. Quan va passar per davant, ens vam apuntar darrera. Al cap de més de 4 hores d'haver acabat de dinar arribavem on teniem el cotxe. Tothom demanava desitjos quan veia la verge i el meu amic Oscar, va demanar el seu miracle particular quan li va passar la verge per davant. Ojo al dato. La seva pregaria va ser que el Espanyol es salves de baixar a segona. Dir que no soc gaire creient, però la meva fè es va desplumar quan vam sentir per la radio que aquella amteixa tarda va empatar amb el segon de la cua. No comment!

Els dies següents vam fer visites molt maques com la mezquita de Cordoba o una ruta de tapeo que Dublin m'havia fet oblidar.

Ara ja de tornada a Dublin, la meva rutina diària torna a ser la tònica amb el fred i les jaquetes que vaig aparcar aaquests dies allà baix, que només arribar vaig recobrar de cop, quan vam trobar una pluja intensa només treure el nas del avió.

Leah Rose

La setmana passada va neixer una bonica nena anomenada Leah Rose. Es tracta de la filla d'uns amics propers d'aquí, El Keith i la Celine. El Keith és Irlandès i la Celine de França. Es van conceixer fa uns anys treballant a la mateixa empresa i Març passat van decidir casar-se. La boda va ser a França i nosaltres vam compratir aquell dia tant bonic amb ells.

Ara, un any i un mes després han tingut una filla, la Leah Rosa. Tot va anar perfecte, i va neixer el dijous passat amb un pes de 3'8 kg.
Una cosa curiosa, aquí a Irlanda, a diferència del nostre país, la majoria de parelles no volen saber el sexe del fill fins al moment que neix. La feina és del metge quan fa les ecografies per no ensenyar el que denotaria una cosa o l'altre, sobretot perquè les ecos les graben amb un dvd de regal (previ pagament) a la parella. Ells ho van fer així i fins veure no van saber si seria una nen o una nena.

Una altra cosa curiosa dels nens quan neixen aqui una mica mes obvia (nenes en concret) es que no se'ls hi fa el forat de les arrecades i se'l fan elles quan volen. Que ven pensat dius, doncs també té sentit. Perque se'ls hi ha de fer un forat sense que sabem si en volen o no.

Sigui com sigui es una nena preciosa i ells estan molt feliços. Moltes felicitats Keith i Celine per aquesta monada!

Visita inesperada

Aquest capdesetmana he tingut una visita inesperada però molt gratificant. El meu bon amic Carles, el dijous al vespre va decidir venir-me a veure a passar el capdesetmana fins avui dilluns. Amb el Carles va ser amb qui vaig descobrir per primer cop Dublin i Irlanda. Vam venir a passar un cap d'any junts i mira, jo ara estic vivint aquí aviat fara un any.

El fet es que hem passat un parell de dies molt intensos. El dissabte vam estar passejant pel port de Howth, un lloc de la costa, molt bonic al nord de Dublin, després vam sopar a The Church, una antiga i enorme esglesia reconvertida en un gran pub. La foto de baix es pot veure el gran orgue dins el pub. A la nit no vam parar de ballar per Temple Bar. Qui ho diria, dos amb menys ritme que un gat d'escayola gaudint de la music en directe de una guitarra acustica i un baix. El diumenge vam fer un dia de natura. Passejada per les Wicklow Mountains i sopar a Dalkey, un petit poble de la costa també del sud.

Aquesta tarda ha marxat amb destinació Cerdenya, on va tot sovint, a causa de la seva tesi que està portant a terme. Gràcies Carles per aquesta visita. Ets fantàstic!!

Catador de Whiskey Irlandes?

Fa uns dies vaig visitar la ciutat de Cork, al sud de la illa. La impressió que em va transmetre es que es una ciutat molt... autèntica diriem. Dublin és una macrourbe multicultural on trobes de tot i molt. Cork es una ciutat irlandesa que no trobes tant de tot però és més autèntica, els pubs no son tant artificials i la gent és més... Irlandesa (encara més que Skerries que ja és dir).
Bé, el fet es que vaig aprofitar la estada allà per fer una visita al petit poble de Midelton, a pocs km de Cork. El motiu de la meva visita és que a aquest petit i encantador poble de cases de pedra de color mel es troba la produció de la destileria de Whiskies Jameson. Ja havia estat a la que tenen a Dublin. Inicialment la producció al segle catapun A.C. es va començar a Dublin, però a principis del segle passat la van traslladar a Midelton, al sud de la Illa. A Dublin queda la part turistica i retorica, fan visites guiades pel que va ser els origens de la marca, les antigues instalacions on es portaven els barrils amb carros tirats per caballs i expliquen la diferència entre el Whiskey Irlandes (triple destilació) i el Escoces o Americà (doble o destilació simple). En canvi a Midelton queda la part real, on es fa el Jameson de debò en la actualitat. També fn visites guiades però em va donar la sensació com una cosa molt mes autèntica que el parc d'atraccions de Dublin.
El fet es que mi no m'ha agradat mai el Whiskey i a part d'algun "cubata" d'adolescència no m'ha atret mai i per ser sincer, no trobava la diferència entre un de excepcional o "garrafon" (espero em disculpin els puristes del tema).
Aquí per això tothom és expert en el tema (fins i tot massa pel meu gust). Es com el futbol allà,tothom diu la seva amb el nas aixecat. Tant és així que em van concencer per visitar el niu de la mare dels Whiskeys a Midelton.
Ens van fer una visita per totes les instalacions molt bonica i al final, els que vulguesim ens van oferir un curset de cates. Jo, per sufragar una mica la meva ignorància vaig decidir apuntar-me però ja els hi vaig dir de bon principi que era un neòfit amb el tema, que si em fotien un got d'aigues fecals potser no hi trobaria la diferència. Després del descollonament de la noia que ens feia la cata em va dir que cap problema. A la foto sembla que hi entengui i tot, amb el meu nas d'apagafanals... :-{Ens van servir els tres tipus de Whiskeys (Irlandes, escoces i America - Burbon) i ens van fer descobrir les diferències. Sabeu que? A part de sortir amb una xufa impresionant, vaig veure que entre uns i altres hi ha un mon i tot i que em segueixen sense ser sant de la meva devoció, la veritat sigui dita, ara li se veure les gràcies als uns o els altres.
Tant orgullós em sento del meu progres etílic que vull comprartir amb tots els seguidors del blog el "diploma" (més per fer la conya que altra cosa) que em van donar. Visita totalment recomanable per descobrir coses de Whiskey, ja sigui la factoria a Dublin o Midelton, i també per entendre una mica millor la filosofia de vida dels Irlandesos, que de ben segur, està historicament lligada amb l'alcohol.

Ja les tinc!!!

El dia 30 de Juny comença a Barcelona la gira mundial del meu grup preferit, els U2. Fa uns dies es van posar a la venda les entrades per Barcelona i es van exaurir en 54 minuts tot l'aforament del camp nou. Tant va ser l'exit que van allargar un dia més l'estada a Barcelona. Aquí a Dublin, donat que a Irlanda son els idols nacionals van partir amb dos concerts a Croke park, que es un estadi amb capacitat de 80.000 persones a Dublin,però tambévan fer curt i han allargat a un tercert concert, fent divendres dissabte i dilluns.
Jo ja els he vist diverses vegades en directe, dues a Barcelona i una a Montpelier, però em moria de ganes de poder-los tornar a veure, i més ara que han tret un album nou, amb un canvi radical al seu estil, d'altra banda tipic de la banda, amb renovaments constants. Avui es posaven a la venda les entrades a Dublin. Ahir per la tarda, estava fent uns encarrecs pel centre de Dublin i de cop vaig veure una cua de gent ala porta del centre comercial "St. Stephen Green" sentats amb cadires, fogonets per fer menjar i sacs de dormir. Vaig pensar, no pot ser. Ja estaven fent cua i es disposaven a passar la nit al ras per poder aconseguir una entrada pel Juliol a Croke Park. I en tot això només eren les 6 de la tarda. Encara quedava tota la tarda i nit fins a les 8 del matí que obrien les taquilles.

Per un moment vaig tenir la ilusió de comprar entrades, però em va donar la sensació de voler aconseguir una cosa impossible, els U2 a Dublin i en gira mundial (que diuen que serà de les ultimes), amb aquells incondicionals disposats a descuarterar algú per una entrada... imposible. A més un té una dignitat (i altres coses a fer també) i la veritat, no se si seria capaç de passar-me la nit al ras, dormint a terra del ming d'una gran ciutat, exposat a la pluja, fred i que passi algú i et faci de tot (i res maco) per alguna motiu.

Tot i això, vaig apuntar un numero de telèfon i una adreça web on també es podrien comprar les entrades, però la veritat , vaig marxar amb la cua entre cames i les orelles caigudes aacabar de fer els meus encarrecs.

Aquest dematí, a les 8 quan han obert les taquilles i linies telefoniques, quan aquells pobres del centre comercial portaven més de 15 hores fent cua, amb una nit al ras, dormint a terra en sacs de dormir o malsentats en cadires de camping (a Dublin que sempre estan exposats a la pluja i fred) he tingut el valor d'agafar el telèfon i intentar trucar a TicketMaster que és qui gestiona la venda i... efectivament, linies colapsades i no agafava ni linia. Després de deixar-me els dits enfonsats als botons del mòbil ilusionat per una entrada he decidit passar al plan B, la vanda per internet i... efectivament, web colapsada també. Després de porvar-ho varies vegades més, a les 8:20 he decidit rendir-me, almenys ho he provat. He anat a esmoçar traquil·lament i mentalitzar-me de veure el directe dels U2 en somnis,perque semblava que en viu no seria.

Acabat l'esmorçar i disposat a posar-me a treballar una mica, mentre se'ngegava l'ordinador he decidit fer un ultim intent i el cor m'ha fet un salt quan he sentit que marcava linia i saltava un contestador d'aquells que fa tanta rabia: si vol tickets per la opera marqui 1 (no vull entrades per la opera jo), si vol entrades pel futbol marqui 2...etc i finalment si vol ENTRADES PELS U2 A CROKE PARC MARQUI no se quin coi de numero. Em sentia tant nerviós com un primerizo la nit de casament. Pensava que en qualsevol moment es tallaria (com sempre passa) i la meva ilusió es troncharia com una flor a sobre un radiador, però no! Al cap d'uns instants m'han passat amb un operador, molt simpàtic per cert (o si no jo li he vist la gracia) i si si,pas per pas,m'ha demanat gairebe quin numero de saba calçava i he sentit la frase màgica. "Doncs ja té les seves entrades, aquí té el numero de referència (que no us penso dir ni que em mateu) i en una setmana més o menys les rebra a casa".

He començat el dia amb una felicitat molt gran. No sé si existeix Deu, o la Verge o alguna ment superior però avui m'ha iluminat.

Per altra banda, la gira és diu 360 graus,perquè estan disposats a muntar l'escenari enmig de la gent i es podrà veure desde els 360 graus, o sigui desde qualsevol angle i no només des de davant. Això s'ha vist en molts pocs grups i gairebé cap de famós perquè requereix un gran muntatge. Aquesta és la distribució al Camp Nou.Sigui com sigui, el dissabte, 25 de Juliol ho veure i ho sentire en directe. Em sento emocionat!!Ah i a més, no ver fer ràbia, però pel fet de ser discapacitat, tinc dret a una segona entrada gratuita pel meu acompanyant (que al cap de 15 segons ja estava més que ocupada). Diuen que hi ha dies que tot ve de cara, doncs aquest matí ha estat així, però la sort també l'has de buscar de vegades. Ens veiem al Juliol U2!!!