Who is Pat Shortt?

Pat Shortt és un humorista de la Irlanda profunda que encandila a tots els Irlandesos amb el seu humor, que per entendren's no es gaire sutil, molt explicit. Es com si agafessim els morancos i els fiquesim en una coctelera amb els cruz i ralla, barrejat amb el tomeu penya. Doncs el que surt és el Pat Shortt.
Doncs be, resulta que ara esta a Dublin actuant a Vicar Street, que és un dels millor i mes macos teatres de la ciutat (en general son molt cutres, molt millor a Barcelona i de llarg). Tanta anomenada té que el diumenge passat, despres de la cursa a Raheny, vam decidir anar a veure l'actuació. El teatre ple a rebossar, encara que fos diumenge la nit, que hi ha receció (que aqui se li diu a la crisis) i que les cadires eren mes incomodes que una taula de planxar.

Doncs bé, l'actuació va començar amb un teloner monologuista. Boníssim, molt millor que el mateix Pat. Un humor picar, elaborat i inteligent. El Pat Shortt, es un estil d'humor que 5 minuts rius com un boig, 10 no tot fa gracia, als 15 minuts ja comences a mirar el relotge i al cap de mitja hora ja en tens prou. Per sort, anava canviant de personatges cada 10 minuts cosa que va fer l'actuació passable. Tot i això és un estil de sentit del humor tipo morancos per entendre'ns, imitant pagesos de la Irlanda profunda cosa que al de la terra els hi feia una gracia acollonant, però pels guiris (o sigui jo), tampoc era per tant. Tot i això, va justificar el diumenge per la tarda, que ja de per si, son una mica ensupits, imagineu amb pluja i sense sol...

Contra la crisi, tot s'hi val!!!

L'altre dia, com un dissabte qualsevol, vaig decidir anar a fer la compra setmanal. Aquest cop però, va ser diferent, vaig sentir una profanació del meu sentit identitari, una violació sense cap mena de mirament del meu sentit patriotic i a més amb fins lucratius, demencial.
Doncs bé, estava a Lild de Balbriggan, que és un petit poble al costat d'Skerries i al final hi ha la secció de vins. Sempre faig una ullada, no per comprar-ne, perquè els preus son prohibitius, però sempre em fa gracia veure algun penedes al costat dels vins de sudafrica (que no valen un res, pero tenen molta anomenada), california o frança. Doncs bé, només acostar-me ja vaig veure que hi havia alguna cosa que no quadrava, com si intentesis barrejar l'oli i l'aigua que és impossible, doncs allà estava. Una ristra d'ampolles de vi de la bodega Torres (amb seu a Catalunya) que com a reclam de marqueting han possat en el plom del tap, una badereta catalana en la que penja un toro, que tots sabem que és el simbol identitari espanyol per excel·lència.

Evidentment, els pobres irlandesos ( checs, polacs o qui sigui de la fauna que corre per aqui) que van al Lidl en busca d'un ampolleta de vi per celebrar que s'han quedat sense feina gràcies a la crisi, en busca de gloriosos records mediterranis de finals dels 90, quan l'abundància economica regana en aquest pais, no tenen ni idea que el que acaben de comprar son dos conceptes contradictoris. Jo diria encara més, crec que el hi fa gracia i tot veure un toret espanyolet penjat d'una cinteta.

El que no saben és que tenen a les mans una cosa que els cabronassos de Torres han posat allà amb tota la mala bava del mon, amb l'unic objectiu de vendre ,vendre i vendre, sense tenir en compte que puguin ferir sense cap mena de mirament, la sesiblitat identitaria d'algún catalanet despistat com jo, que es va quedar, mirant de forma estupefacta, aquell set d'ampolles, dissabte al matí que mai oblidarà, donncs fins el dia que es mori, el tindrà grabat al cortex per sempre més. Per la mort de Deu,però com em lliguen un toro espanyol amb la senyera!!!!

Se que des d'aquí, l'unic que estic fent es donar-lis encara més publicitat, però de moment ja han perdut un client afferrim dels vins JEAN LEON, que va comprar la marca Torres fa uns anys i pretenen que sigui la "gama alta" de vins d'aquesta casa. A partir s'ara serà de qualsevol altra bodega menys aquestes dues. Que es fotin!

RAHENY FIVE MILES RACE

Ahir diumenge veig disputar una cursa a Raheny. Raheny es un barri relativament a prop del centre de la ciutat i tot i no entrenar gaire, per diversos motius, com ara que sempre es de nit, plou o fa fred, em sento molt content pels resultats. 5Milles (una mica mes de 8 km) en 23 minuts.

Doncs be, la predicció meteorologica era pluja, però va apareixer un dissabte assolellat i maco (no et fiis mai a Irlanda). Jo sempre vaig a les curses amb temps, perquè un cop alla,relaxat, preparo la cadira i tot. A més tenia que recollir el dorsal...etc. Anant cap a la cursa ja es va començar a encapotar i nomes baixar del cotxe, una hora abans de la cursa, a sota de un cel negre sense compasió va ser com si obrisin una aixeta del cel... ploure com si tingues pressa. No vam poder ni recollir la cadira que va tenir una dutxa imprevista.

Per sort, és Irlanda, i això vol dir que les gran tempestes no duren gaire. Cinc minuts abans de la cursa va tornar a sortir el sol. Tot i això feia moooolt fred i tots els carrers estaben xops, cosa que no va fer gens agradable la cursa... Encara em trec terra i fang de les orelles.

Alla em vaig trobar amb el Gerard Mc Donald, un amic Irlandès amb el que compratim l'afició de fer curses de mig i llarg fons. Ell també va correr fent un temps de 30 minuts 43 segons, gens malament.

Al final vaig acabar en primer possicio en la categoria en cadira de rodes. És una cursa força popular i l'entrega de premis es fa en una escola local.

A part del trofeig corresponent, ojo al premi que em van donar. Resulta que la carrera era esponsoritzada per una companyia asseguradora (AXA) i uns grans magatxems d'agui. Doncs bé, als guanyadors de cada categoria els hi donàven electrodomestics,si si electrodomestics. A mi em va tocar una torradora de pà. Encara estic flipant. En les curses, he vist organitzacions que donen tota mena de objequis als triunfadors, com ara un pernil (que normalment va cap als Keniates). A casa en tinc dues torradores d'aquestes, si algu l'ha de menester, ja saps on en pot anar a buscar una completament nova per estrenar, doncs em farà el mateix servei que el pernil als musilmans keniates...jejeje

Com ens veuen?

No deixa de sorprendre com ens veuen des de l'extranger, la majoria de vegades de forma molt poc encertada. Un exemple que no te perdua es un capitol de Mc. Giver que rescata a una presonera americana capturada com a reen per Vascos, com si als Vascos els hi intereses molt capturar una americana... (com no sigui per anar a fer unx txacolis). Atencio als cantics vascs de fons!!!

Que és el Hurling?

Aquesta és la pregunta que es fa tothom que no és Irlandès, que veu aquesta parlaula per tot arreu i que jo em vaig fer només arribar aqui. Doncs es tracta d'un esport gaèlic molt molt popular aquí però que fora d'aquí coneix poca gent.

Ja he parlat varies vegades en aquest blog dels diferents esports gaèlics que es practiquen aqui a Irlanda. Aquest però és diferent (almenys per mi), per les sevescaracteristiques i perquè és diferent a tot el que he vist fins ara.
Es tracta com la majoria d'esports que els hi agraden aqui, d'una brutalitat d'esport. És barreja d'entre una especie de jockey, baseball i rugby (perquè hi ha molt contacte fisic). Espero no llegeixo cap irladès irlandès això, em tallaria el cap. Els jugadors porten una especie d'stick de fusta molt contundent, on la piloteta és de les mateixes mides (ma o meno) i OJO al detall, es pot agafar amb la mà i fotre-li garrotada com si juguesis a baseball!!! amb el handicap que moltes vegades en llocs d'encertar la bola, aquesta s'escapoleix entre els garrots i amaneius dels altres jugadors i li fots garrotada gansa al contrincant, en qualsevol part del cos, incloses cap, cames, braços i parts noble... No se molt be totes les regles del joc, però l'objectiu és ficar la bola a dins d'una porteria de mides de futbol (que dius, tampoc tant dificil no sembla) o d'una de rugby (tambe val, però en menys puntuació). Tant bèstia és, que els hi fan portat casc (després d'estar colapsats tots els hospitals d'Irlanda per traumatismes caneoencefalics).
Doncs bé, tant popular és aquest esport que tothom el practica aquí. Tant és aixi que l'altre dia sortint de casa el diumenge per la tarda de casa a fer el vol, em va sorprendre veure una nena d'uns 8 - 10 anys diria jo (si si, tant juguen nens com nenes a aquesta salvatjada d'esport) completament equipada practicant sola contra una paret. I se la veia aficionada.

Bé, penjo un video per plasmar amb imatges el Hurling, vosaltres mateixos jutjeu...

pd. ojo al minut 2:12 del video.

Nuvols

Irlanda és un pais molt maco a nivell visual. Té colors impactants, natura per tot arreu i nuvols... mooooolts nuvols. No plou tant com havia sentit, però si que hi ha nuvols gairebé cada dia i això fa de vegades els colors tant vius que dic quedin una mica deslluits.

Tot i això, a cada lloc entenen del que més tenen. Per exemple al empordà entenen de vents (oi Lurdes?). Com que tenen a tota hora i de tota mena, saben quan bufarà un vent, de quina forma, el seu nom... etc Doncs aquí Irlanda, no sé si entenen o no, però si sé que he vist els nuvols mes bonics que mai hagi vist. Mai havia parat atenció al nuvols. Més que res em feien una mica de por, perquè volia dir pluja. Aquí m'ha canviat el significat perquè no sempre nuvol o ennuvolat és igual a pluja.

I com que el movimiento se demuestra andando aquí penjo algunes de les millors fotos que he fet. Puc prometre que no estan retocades. Son així al natural.

Davant de casa.

La platja d'Skerries

Aquí va ploure de valent al cap de 5 minuts.

Donegal

Aquesta és una posta de sol des de l'altre part de la illa.

8:30 del matí quan surt el sol. Per mi aquesta és la millor. Vaig parar a l'autopista per fer aquesta foto (i 50 més...)

També des de dalt!

Serà una espècie trangènica...

Ja han passat les dates nadalenques i ha arribat el moment de treure tota la decoracio al respecte, entre elles l'arbre. Jo sempre he sigut del parer de posar un arbre de veritat, perquè trobo que fa mes Nadal. No m'agraden gens els abres que s'obren com un paraigues en 3 segons, cosa que aqui irlanda s'estila molt , cusiosament.

Doncs bé, el fet es que ja fa dies que em miraba el que tinc a casa realment sorpres, doncs semblava que resistia força be el fet d'estar en un test a dintre casa, sense que li caiguesin totes les fulletes, que normalment has de recollir de terra al cap de dos dies d'haver-lo comprat. Crec que aquests arbres que son carne de canyon. Quan el compres ja saps com acabaran, fets compost en una planta trinxadora al cap de 15 dies, màzim un mes, perquè rarament sobreviuen a les calefaccions hivernals de dintre de les cases... i es que la teoria que tinc jo es que son arbres que ja estan mig morinbunds quan els compres i els portes cap a casa i en pocs dies acaben mes pelats que una canya de pescar.

El fet, es que al moment d'enretirar les campanetes i llumanetes vaig adonar-me que a part de un parell de fulles seques, havia sobreviscut (i amb nota) l'epoca nadalenca. Esta mes fort que un roure. La meva reflexió es el perquè d'això. Serà que els arbres de nadal d'aqui dalt sont més valents? serà la rasca que fa a dintre de casa? Serà l'abonament del "caganer" que li vaig posar al test? Sigui com sigui, ja anava amb la idea de portar-lo a un lloc que recolecten les canyes de pescar que queden per arbres de nada, aquí a Skerries, però vaig veure que seria una llastima "eutanasiar-lo" d'aquesta forma i he decidit deixar-lo com a part de la botànica de casa, a veure el que dura. Ara de moment està a l'intemperie, el que garanteix unes moooolt baixes temperatures. L'he regat i sembla que esta la mart de content... Seguirem informant. De moment em sento molt orgullós dels 20 euros que em van soplar per l'arbret, que per primer cop a la meva vida, no s'han esfumat el 6 de gener. Serà una espècie trangènica contra viento i marea?

I perquè ens hauran retingut les maletes?

Aquesta era la pregunta que em vaig fer nomes arribar a Dublin, quan una noia molt simpàtica de Ryanair em va dir que havien rebut un correu de l'Aeroport de Reus, perdó, majestuós Aeroport de Reus, dient que havien retingut les maletes a Reus per qüestions de seguretat, després de veure la cinta que porta les maletes, rodar i rodar fins a mitja hora, completament buida.

Al cap de dos dies, quan vaig rebre i obrir les maletes a casa vaig deduir el motiu. La la foto de sota ho representa. Resulta que la mare de la Caren, amb tota la il·lusió del mon, ens va regalar un joc de ganivets de tallar formatge. No vam obrir i treure de la caixa, per portar-los millor a l'equipatge i els vam mirar des de fora la caixa. Que macos que macos... vaig pensar... Però al obrir la maleta després de venir via Luton per cert i amb 10 kilos de sorra (deurian fer una volta per el deset del Gobi...) se'm van posar els pels de gallina. Més que ganivets per tallar formatge, semblaven artefactes de tortura o per desquarterar algú. No m'extranya que el que esta comprobant amb rajos X les maletes li saltesin els ulls quan va veure a contrallum allo. Deuria saltar fins i tot l'alarma del despatx del Montilla.

Amb la mida de la targeta es pot observar el calibre de les armes. El fet es que a seguretat del aeroport ens van obrir les maletes i la caixa dels ganivets, doncs aquests venien fora de la bonica caixa que va preparar la mare de la Caren...

Al final ningú ens va dir que aquest era el motiu de la retenció, però vaja, crec que no cal...

per cert, bon any 2009 a tots!!!! :-)

Cap d'any!!!

El dilluns dia 29 agafava un avió cap a Barcelona des de Hamburg, que per caprici de AirBerlin, van decidir unilateralment i sense poder de replica, uns dies abans, fer-nos passar per Mallorca, ah i no només això, sinó que l'avió sortia 4 hores abans (a quarts de 6 del matí, que volia dir llevar-se a les 3). Sigui com fos després de un llarg viatge, arrivo a Barcelona, on AirBerlin, va acabar de fer-nos gaudir del viatge puntxant-me una roda de la cadira. No hi ha res com la fiabilitat alemanya...

Un cop ja a terres catalanes, disposats a passar el cap d'any, i després de veure la familia, vam anar a dormir al que el seu amo anomena el "zulo" (ei Villaret!). Es una especie d'apartament que es va fer un amic meu a un racó de la granja dels seus pares, d'aquí el nom. Des d'aquí li dono les gràcies per la seva hospitalitat, doncs vaig estar de conya (em vam fer encarregat d'alimentar els gats durant 5 dies).

Va ser un dies per estar amb els meus, familia, amics...etc.

La nit de cap d'any la vam passar en una festa particular a casa els meus amics Sergi i Pere, que des d'aquí aprofito per donar la noticia que ens van donar nomes donades les campanades. Es casen!!! Em sento molt feliç per la noticia i els hi desitjo tota la felicitat del mon. Després de la noticia, va començar una sessió de Dj particular a casa seva fins a altes hores de la matinada.Dir que es va unir a la festa un amic meu coreà que he conegut a Dublin, en Taekon. Aquests dies estaba fent una ruta per Espanya i el vam combidar a la festa, que amb el rollo del raïm i el bailoteo de cap d'any encara esta flipant. Per cert, al dia següent agafava un avió a les 11 del matí cap a Madrid (a qui se li ocudeix...jejeje). Estaba fent el viatge amb la seva dona, que es va quedar al hotel perquè no es trobava bé i la seva gran preocupació era arribar abans de les 5 del matí que era la hora que ella es llevava... No fos cas que es llevés i no fos al hotel...jeje. Gràcies Taekon per tots els moments magnifics que ens vas donar aquesta nit.

També van ser un dies de dinars familiars i acabar de rematar el cos amb les comilones desmesurades.

Gràcies a TOTS per fer aquest Nadal tant inoblidable. Finalment i després d'uns dies amb molts moments emotius, el dia 4 vaig agafar un avió des de Reus (caram quin aeroport que tenen noi!!) amb destí a Dublin, acabant el meu periple nadalent i tornant a la vida quotidiana, lo qual després de 2 setmanes de parón va ser una mica dur.

Per cert, el següent post serà l'episodi de les maletes. Nomes arribar a Dublin vam veure que Ryanair ens havia perdut les maletes. No només les tenien ben controlades, sinó que al rebre-les al dia següent i obrir-les vaig entendre perquè les van retenir al Aeroport de Reus... Properament el desenllaç!

Nadal!!!

El dimarts 23 de Desembre agafava un avió per anar a passar el Nadal a Timmendorf, un bonic poble que dona a les platges del mar Bàltic, a uns 80 km d'Hamburg.

Es la zona on viu la familia de la Caren i vam passar els nadals amb ells. Es curiós perquè sigui on sigui, la qüestió al Nadal és atiforrar-se de menjar, com si no haguessim menjat des de el dinar de Nadal de l'any passat.
El que més em va sorprendre es que tot i fer un fred que pelava (a la nit 10 sota zero), la penya surt a passejar per la platja i a pendre un glüwein a les terrasetes, que per no dir que fa fred posen unes especies de tubs amb una flama de 2 metres a dins i mantes a les cadires. La meva sugerencia va ser : "i no estariem millor a dintre que tenen la cale a tota gardela?". La cara de sorpresa dels alemanys va ser tot un poema, tot murmurejant ... a veure si tindrà raó el polac?

Sempre havia pensat que la cultura mediterrania era una cultura del veure, i ens sentim molt orgullososos del nostre aguante etilic... i una merda! El meu fetge m'ha demanat temps mort de glüwein (que es com una sangria calenta que es foten allà), eggpounch (o com es digui que es ponche de ou amb mooooolt rom), snaps (chupitos empalagosos que et fan posar el tap de l'ampolla al nas), wiskyes...etc

Sigui com sigui va ser un nadal molt divertit i diferent, on vam gaudir a part de les comilones i empimplades, dels encantadors mercats de nadal, que sigui dit de pas, acompanyen amb el fred i el vinet calent (fer força, si no et congeles).



Vaig estar allà fins al dilluns dia 29 que vam agafar un avió fins a Barcelona, via Mallorca (si si, si t'agrada bé i si no tb). Però això ja serà un altre post.